top

Idiomes


Perfum de taverna Imprimir Correu

 

 

L'etern viatger camina fent giragonses. Com el vol d'un insecte, el seu pas desconcertant sembla no tenir rumb. Peró coneix el camí de la taverna, l'ha fet molts cops. Sortejant les xarxes, nanses i demés atuells arriba d'inèrcia i amb precissió al seu destí. És una tarda grisa de novembre, quan les plujes de tardor van deixant pas a la fred hivernal.

A redós de qualsevol inclemència -meteorológica o no- la taverna és un lloc on hom s'hi sent segur. Abans d'entrar, el viatger respira llarg i profund. Última alenada d'aire fred, salat i tanmateix net. Una branca de pi penja a l'entrada del local: és el indicatiu que ja s'ha obert la bóta del vi novell. A dins, l'impacte olfactiu és colpidor. De fons, la densa olor del vi de bóta; i a primer terme el tabac ho inunda tot. De lluny, quasi imperceptiblement, s'intueix el baf d'un guisat rebullit. Malgrat tot l'ambient és força animat. El temps no és bo per pescar i els homes de mar es barregen amb comerciants de pas i algun taper despistat. La taverna és l'únic espai de relació social de mariners, viatjants, o altres ànimes solitàries. Discuteixen animadament; la situació laboral ha donat lloc a la tertúlia política, d'on s'han desvetllat unes quantes tafaneries locals. Finalment, després de parlar dels preparatius de la xefla del pròxim dilluns ha sorgit un espontani entonant la primera melodia. El vi novell ha contribuït a relaxar l'ambient. Ara ja han arribat les mulates, Cuba i els seus paradisos naturals. Americanes, valsets i fragments de sarsuela es mesclen amb historietes picants i alguna sardana. La tarda passa ràpidament peró a la fi ha estat atrapada per un vespre fred i humit. L'etern viatger s'encamina cap a la fonda i la resta de parroquians marxen cap a casa seva. El carrer queda impecablement buit.

Una parella aparca el seu cotxe al garatge. Només venen els caps de setmana, quan la feina els ho permet. El cansament provocat per tres hores de retenció a l'autopista és el culpable que vagin a dormir d'hora. L'endemà aprofiten per fer unes compres i arreglar alguns desperfectes del seu apartament. És el guió previsible de cada cap de setmana. No és fins al vespre que arriba la recompensa. Tenen taula reservada en aquella taverna on s'hi menja tant bé. Res d'especial: amanides, embotits i algun guisat. Tot, aixó sí, de primera qualitat. Per postres? L'especialitat de la casa: gelat de mascarpone amb figues o, si s'escau, un flam d'ou cassolà. Èxit assegurat.
A l'hora del café la parella somiru. Avui la situació és immillorable. Han pogut seure prop del piano, just al costat d'una taula on quatre homes parlen i riuen animadament. El vi negre de l'Empordà -veimat sota el massís del Montgrí, diuen- hi té bastant a dir. Molta gent no ho sap -ells sí- peró aquells quatre homes són el grup local d'havaneres Els Llobarros. Falta ben poc perquè comencin la seva actuació. Havaneres, valsets, sardanes, boleros... La nit es va animant i la taverna s'omple a vessar. No queden cadires lliures i la gent s'aglomera a l'entrada i prop de la barra. N'hi ha un parell que s'han posat dins la cuina ! Un senyor d'avançada edat es posa a recitar un monòleg d'en Capri, és el de "la sogra". El públic esclata a riure. "El senyor del puro és un gran cantant de mexicanes. A veure si avui ens delecta amb El Rey o Caballo Blanco" - diu la senyora al seu marit. Els Llobarros irrompen amb Aigua Gelida, una canço picaresca. S'ha obert la veda. No hi ha qui pari la xefla. Una hora i tres mojitos més tard el taverner comença a baixar la persiana, peró encara hi ha temps per sentir una peça al piano per un músic arribat a última hora. L'himne del local és la sintonia per acabar.

Segons el diccionari, una taverna és un establiment o botiga on es ven vi i altres begudes al detall i se serveixen menjars. Tanmateix, la definició acadèmica obvia la part més important, la funció social que històricament han tingut les tavernes.  A Calella, la taverna era un lloc de trobada habitual de pescadors i homes de mar. Durant les estones de lleure, un cop havien finalitzat la jornada laboral, o bés qualsevol dia de mal temps, es reunien per fer tertúlia o bé cantar. Podriem trobar moltes diferències entre aquells establiments que feien olor de vi ranci i d'escudella i els actuals. Peró ens interessen més les semblances. Només cal tenir una mica d'imaginació i substituir el perfum de vi de bóta pel de la menta fresca del popular mojito i la imatge color sèpia adquireix coloració. Actualment les tavernes no són establiments de venta de queviures peró continuen servint bon menjar i el tracte hi és familiar, sobretot gràcies a l'indispensable taverner, una figura abans avesada a donar consells i a participar en la conversa que amb el pas del temps, i sense perdre del tot aquestes qualitats, fa gala d'un tracte molt més proper que qualsevol cambrer o bàrman. Avui dia una taverna no constitueix un focus social tant rellevant com anys enrera peró l'ambient distés i franc afavoreix la conversa i la tertúlia desenfadada així com la deshinibició a l'hora de cantar o explicar alguna historieta.

Sortosament, a Calella podem gaudir d'un local on, malgrat el pas del temps, el tracte afable i casolà, a banda de ser excel·lent, ens recorda aquelles velles tavernes. I el més probable és que quan t'hi has deixat caure més de dues vegades ja se'n recordin del teu nom o que el tallat t'agrada amb la llet natural. Aixó no es paga amb diners.

 

 

Lluís Armengol

 

Afegeix el teu comentari

El teu nom:
Títol:
Comentari:

bottom

Fet amb Joomla!. per Bibi. Millor amb Firefox.