top

Idiomes


l'Havanera
Imprimir Correu

 

Les HABANERES son cançons marineres o cançons de taverna,que ténen les seves arrels en els rítmes de la regio del Caribe. La llegenda diu que l'habanera va ésser portada de Cuba per emigrants catalans quan tornaven a Espanya. Peró potser sigui exagerat assegurar que aquesta classe de cançó hagi estat creada per catalans, amb els sons caribenys. L'origen de l'habanera és estrictament de Cuba i dels cubans.

 

A finals del segle XIX, la Peninsula -com diu el senyor Pericot- estava unida per enllaços intel·lectuals, comercials i, especialment, humans, amb les terres de l'altra costat de l'Atlàntic. Amb Cuba, a més, ens mantenía una unió administrativa que facilitava tota mena de relacions i intercanvis. Precisament en l'Isla Antilla,  pocs anys abans i obeint a corrents musicals molt cultivades, alguns autors -Manuel Saumell (1817-1870) entre ells- es dedicaren a modelar la melodia popular de l'Illa. D'aquells, neixia l'habanera que, per contenir tota la força, la sensualitat i l'aroma d'aquella exhuberant naturalesa, va arribar a tenir una gran popularitat. La seva música tébia i perfumada, i el vaivé sedós i embriagador del rítme tropical, va servir a tota una generació per orquestrar el vol de la seva imaginació, carregada de somnis i nostàlgies d'amors i d'aventures.

Quan en 1890 el cubà Sànchez Fuentes escriu l'habanera "TU", una de les peces claus del gènere, el compàs antillà ja s'havia convertit en el rítme líric a la llunyania, al desengany i a l'amor.Era la melodia que acompanyaria tots els sentiments, arribant als escenaris, cafés i tavernes, i, amanida amb el suc d'unes lletres apassionades, es filtraria fins els més intims salons familiars.

Les comunicacions amb Ultramar, la pausada navegació a vela, el servei militar en la marina, i el contacte amb els "indianos" que tornaven al pais, vàren abrigar amb la música de l'havanera la ja innata afició al cant de la gent de les nostres costes. A Calella malgrat la jornada dura dels pescadors, la vida permetía una orla blava, com la que el mar posava en els seus rompents i en les seves petites cales. Els seus homes que gairebé no coneixien l'idiome, cantaven líricament les seves emocions iguals o semblants a les que, en els nostres dies, s'escolten cantar en la terrassa de "Can Batlle".

La població, per les seves geogràfiques condicions, va mantenir durant molt de temps el seu ambient i caracter.
La gent va cultivar sempre el cant i va tenir la fortuna de contar entre els seus homes els que poseien elements perqué aixó fos possible. Aixó fou que la força de les "cantades", que s'improvitzaven quan el mal temps obligava al lleure i a la taverna, sobrepassés el perióde de la nostre guerra civil i arribés més enllà de la meitat de la nostra centúria.

En anar desapareixent les figures que vàren coneixer la navegació d'altura, les delicies de les cales encalmades, o el tenir que aferrar les veles devant la furia de la tramuntana, foren recollides unes partitures i les seves corresponents lletres en el senzill llibre de "Calella de Palafrugell i les Havaneres", editat el 1966. Amb motiu de la seva poblicació, en l'any 1967, es va iniciar la celebració d'una "cantada" pública, que, en la nit estiuenca, encen cada any, sobre la mateixa platja del Port Bo, una evocació d'aquells pescadors, mentres calmen els nostres enyoraments.

Aixi descriu Joan Pericot la història de les habaneres en la sobre-coberta d'un disc del "Grup Port Bo". Joan Pericot, erudit amb molts de temes, afincat a Calella i enamorat de la seva costa i de les seves gents, és un dels autors del llibre " Calella de Palafrugell i les Havaneres". El libre fou publicat per "Edicions Port-Bo" en el 1966, a carrec dels seus autors, en una tirada de 1.100 exemplars, i el mateix Pericot va tenir cura d'il·lustrar l'obra amb els seus dibuixos a la ploma. Els altres col•laboradors eren : Francesc Alsius, Frederic Martí, Juan Baca, Ernest Morató i Frederis Sirés. El llibre és un veritable tresor de textos i partitures. Les lletres parlen de temes molt variats: nostàlgia de la pàtria que es deixa, nostàlgia per la cubanita preciosa al tornar, aventures de "alla en l'Havana", diàlegs amb la" Gaviota", etc, etc...

Una de les cançons més populars ara, a Catalunya, es el "Meu Avi" de Josep Lluis Ortega Monasterio. Unes habaneres agraden per el text, altres en canvi, poden tenir més éxit per la música. Aix "El Meu Avi" a més que per la seva melodia, agrada principalment pel seu text, en el que destaca les paraules : -"visca Catalunya". Es possible, dóncs, que aixó hagi contibuit a que l'habanera fos tan popular.
Escolteu aquesta havanera

Com deia en Joan Pericot en el text que hem copiat,  les habaneres nomes es cantaven d'una manera espontània i improvitzades a les tavernes, "quan el mal temps obligava a romandre a terra". Ara han pres una difusió extraodinària, i en la majoria de les festes majors dels pobles de les nostres comarques es programen concerts i cantades d'habaneres.
Peró sense cap mena de dubte, "la Cantada" per excel·léncia, la més espectacular i la més famosa, és la "Cantada d'Habaneres de Calella de Palafrugell".  La I Cantada va tenir lloc el 2 de Setembre de 1967, en la terrassa del bar " La Vela". Fou una sorpresa l'éxit del públic, cosa que va animar a organitzar tots els anys les " Cantades" successives. Així a arribat a superar-se les XXI edicions, amb un éxit sempre creixent.
Potser una de les raons de l'éxit de la "Cantada de Calella", sigui precisament aquest escenari incomparable del Port Bo, l'espectacle és realment formidable.

La "Cantada de Calella" s'ha convertit, doncs, en un festival famós, que cada any és retransmès per ràdio i televisió. En la Cantada han estat presents nombroses personalitats de vida política i social del país, entre que s'han de destacar l'edició de 1978, amb la precènsia dels Reis d'Espanya :la familia reial estava de vacances a bord el vaixell "Fortuna" en aquest sector de la Costa Brava. En l'any anterior havia esta present en la " Cantada" el president del govern espanyol. Sr. Adolf Suarez. En l'any 1980 fou present en el festival l'ex-president de la Generalitat, Sr. Josep Tarradelles, i el de 1981, ho fou el president Sr. Jordi Pujol.

 

bottom

Fet amb Joomla!. per Bibi. Millor amb Firefox.