top

Idiomes


Els cantaires

Us presentem algunes de les formacions que han actuat a la Taverna.

Si esteu interessats en algun CD dels grups que aquí presentarem, poseu-vos en contacte amb nosaltres prement aquí.

solfa



Vent Fort

És un dels grups d'havaneres més representatiu del litoral de Tarragona. La seva estructura respecta el plantejament més estès a Catalunya: tres veus (tenor, baríton i baix), amb acompanyament de guitarra i acordió. Ens ofereix un repertori eclèctic i molt variat. A la vegada, inclouen peces de creació pròpia. És un clar exemple de la aposta per la renovació generacional, element indispensable per la perdurabilitat d'aquest gènere: en Gerard i en Marc aporten la seva joventut i coneixements musicals; en Xavier, la seva experiència i interès per la difusió de l'havanera. És de remarcar i d'agrair la seva tasca divulgativa als mitjans radiofònics. En Gerard cobreix la corda de tenor i toca l'acordió, tot i que se'l veu més alliberat davant del piano. En Marc, baríton, toca la guitarra responent a la forma tradicional. I demostra interés per enriquir el seu treball instrumental. El pas del temps donarà els seus fruits. Joventut i esperit innovador. En Xavier adapta la seva veu a la textura juvenil dels seus companys, aconseguint l'homogeneïtat adequada. El resultat és un producte peculiar, suau i proper, certament allunyat de la força i pastositat de les veus dels antics cantaires de taverna, peró amb un toc intimista i actual. És d'agrair l'interès de les noves generacions per aquest gènere, que alimenta les esperances de continuïtat. Encomiable la tasca divulgativa d'en Xavier. I de molt bon nivell.

Escoltar "Cubanita Preciosa"

Escoltar "El Pensament"

 
Grup Bergantí

A partir dels anys vuitanta, la feina feta per una colla de cantaires d'havaneres que decidiren recuperar aquestes melodies -segona generació-, va donar els seus primers fruits. La incipient i considerable acceptació popular va provocar l'aparició d'una tercera generació de cantaires que descobreix l'havanera en el nou entorn dels escenaris, però que no l'han coneguda dins l'ambient més proper de la taverna. Inicialment treballen per mimetisme, reproduint les versions de la generació anterior, però amb el pas del temps va acolorint les seves interpretacions amb un toc més personal. Aquesta generació va motivar la transformació d'aquest gènere en un nou fenòmen musical amb una capacitat de convocatòria sorprenent. El Grup Bergantí és un dels millors exponents d'aquest període. En el decurs d'aquests vint anys, la estructura del grup ha variat considerablement, i ha assolit una maduresa inquestionable, respectant l'estructura més tradicional (tres veus, guitarra i acordió). Caldria resaltar per el director artístic, Pere Fort. I no ens referim només al color i força que imprimeix a les seves interpretacions instrumentals. També s'ha de deixar constància del caràcter tan peculiar i personal que atorga a les harmonitzacions de les peces. Tot aquest treball es reforça amb la resposta d'equip: veus molt ben compactades, sense predomini excessiu de cap corda, amb una cobertura instrumental molt acurada. El resultat és veritablement molt gustós. A més, amanit amb unes presentacions desenfadades i a l'hora ben informades, el plat final deixa anar una flaire que desperta la gana.
Escoltar "La habana se llama Helena" Escoltar "Em torna boig l'Empordà"

 
Arjau

arjau
L'any 1995 apareix a la zona del Baix Empordà una proposta innovadora dins el format dels grups d'havaneres: els duets. Es volia recuperar els espais reduïts de les tavernes, l'intimisme i proximitat amb qui escolta, i més llibertat interpretativa per als cantaires. Arjau és, a més, un clar exponent de la quarta generació de cantaires: la renovació generacional, amb una considerable preparació musical. Amb ells s'aplega una herència cultural directa i una preparació teòrica i tècnica. Han descobert de primera mà la manera peculiar d'interpretar les havaneres a Calella de Palafrugell, i tenen prous coneixements musicals per a provar d'innovar aquest gènere. La veu profunda d'en Jordi Grau sap compensar l'agudesa de la veu d'en Jordi Rubau, i arriven a crear unes harmonitzacions prou elaborades i amb segell propi. La guitarra d'en Jordi Rubau aconsegueix anar més enllà de la típica i tradicional cobertura instrumental del "xin-xin, pom-pom", i aporta un treball molt acurat. Molt diran que tenen una forma d'interpretació similar a d'altres duets. Caldria dir que tothom té dret a triar referències, i que els triats com a referent estaran contents i cofois de ser-ho. Però també cal dir que Arjau, tot i la seva joventut, ja han assolit una manera de fer molt personal, un caràcter propi. I la millor manera de comprovar-ho és escoltant les seves interpretacions.
Escoltar "Tamariu" Escoltar "Veinte años"

 

Peix Fregit

 

peixfregitEl grup d’havaneres Peix Fregit va quedar formalment constituït, sota la direcció de Josep Bastons, al ser convidats els seus components a participar en una de les primeres “Cantada d’Havaneres” de Calella de Palafrugell, l’any 1972. El nom del grup està estretament lligat a la vila de Palafrugell. Un antic poema anònim del segle XVII, defineix aquesta població amb l’expressió: “Palafrugell, peix fregit i jurioles a la brasa...”. Al llarg de la història del grup n’han format part: Maria Cervera, Manel Iglesias, Pere Vehí, Pere Savalls, Josep Cruañas i Josep Bastons. Després de més de trenta anys al capdavant del grup, a finals de la temporada 2007 Josep Bastons es retira. A partir d’aquest moment s’incorpora Norbert Torrecillas que canta la segona veu i és acordionista.

Escoltar "Entre les barques" Escoltar "Lluna plena"

 

Barca de Mitjana

 

barcamitjanaEl nostre nom surt de l’escut de la nostra vila: Premià de Mar, on la barca de mitjana n’és el referent principal i alhora com a record de les antigues drassanes que hi havia hagut al poble, on es construïa aquest bell model de barca. L’estil d’interpretació el podem situar dins dels cànons empordanesos, però també amb matisos del maresme, comarca d’on som originaris. Cantem havaneres així com valsets, boleros, balades, rumbes, sardanes i altres cançons referides a la mar.

 

 

 

Escoltar "Bellamar" Escoltar "La Barca Xica"

 

Llops de Mar

 

llopsdemar15 anys d'havaneres, valsets i sardanes desde Sant Feliu de Guíxols.
Pep, baix i baríton. Cristina, acordió. Ignaci, tenor. Llibori, guitarra. Oscar, contrabaix. Francesc, guitarra.


 

 

Escoltar "Torrevieja" Escoltar "Rosa dels vents"

 

El Cremat de Garbí

 

crematgarbiFormació de Vilassar de Mar. Aquest grup d'havaneres, nascut amb  el nom de Pescadors de Garbí a redós del CLub de pescadors de Garbí i de l'espai tan emblemàtic de les casetes de pescadors, ha esdevingut un clàssic de les Festes Majors de Vilassar, al maresme.


 

 

Escoltar "Canó de Palamós" Escoltar "Caball Bernat"

 

Els Cremats

 

elscrematsEl grup d’havaneres Els Cremats va néixer pels volts del Nadal de l’any 1995, quan el Patronat de Turisme de Palafrugell estava buscant un colla de cantaires que animessin les hores prèvies a la Cantada d’Havaneres de Calella. Durant la primavera del 1998 van enregistrar «Havaneres Els Cremats» a l’estudi MusicLan d’Avinyonet de Puigventós amb l’enginyer de so Jordi Soler. L’any 2000, amb la formació reduïda a 5 elements, enregistraren el segon disc «En el barrio la Cachimba». L’any 2001 el grup passà a tenir 4 membres però incorporà el percussionista Yago Delás. Els Cremats van començar a actuar arreu de Catalunya de forma regular. Finalment l’any 2003 arribà el premi al treball fet durant 8 anys. Els Cremats van ser convidats a participar a l’emblemàtica Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, en la seva XXXVII edició. L’any 2005 sortia al carrer el disc «Roent» i s’incorporava a la formació el guitarrista Xevi Juanals.Aquell disc va ser la consolidació d’una música de segell propi, tan pel repertori escollit com per la qualitat de la interpretació. L’any 2006 afrontaren el repte d’enregistrar un disc en directe davant del seu públic, Palafrugell. El motiu: el 10è aniversari de Els Cremats.
Els Cremats som; Narcís Ferrer, Koko, Enric Ferrer, Ramón Ponsatí i Xevi Juanals amb en Carlos Pons a la percussió i la col.laboració en concerts puntuals d’en Nuno al contrabaix.

Escoltar "Salió de Jamaica" Escoltar "La copa rota"

 

Grup Terra Endins de Girona

 

terra endinsFa 30 anys una colla d'amics vàrem aprendre quatre havaneres. La nostre primera actuació, va ser a la 8èna cantada de Calella de Palafrugell el dia 3 d'agost del 1974. Teníem de presentar-nos amb un nom com a grup. Per ser de Girona Capital vàrem escollir: GRUP TERRA ENDINS DE GIRONA.

El que tenia de ser una primera i única cantada, han estat més de 30 anys de continuïtat amb moltes actuacions, grans amistats, viatges a Cuba, Suïssa, Holanda, Madrid, País Basc, País Valencià, i arreu de Catalunya.

 

 

Escoltar "Grup Terra Endins" Escoltar "Cantaire d'havaneres"

 

l'Empordanet

 

l'empordanetDins d'aquesta formació hi trobarem components de la segona generació de cantaires - els que varen pujar per primer cop a dalt d'un escenari, deixant enrera l'ambient originari de la taverna - , i de la quarta generació - gent jove que ha participat en la recuperació d'aquell entorn inicial de la taverna per gaudir de l'havanera -. Ens trobem davant d'un grup on conflueixen components experimentats, amb desig d'ensenyar tot el que han après durant trenta anys, i representants de la renovació generacional que molts corferits per l'havanera estaven esperant.
En Pere Molina (tenor) i en Xevi Jonama (baríton) varen formar el grup Àmfora l'any 1.995: dues veus joves amb ganes de disfrutar de l'ambient engrescador de l'havanera. En Lluís Bofill, co-fundador del grup Els Cremats, s'incorpora al grup Duet l'any 2.001 per a reforçar la cobertura instrumental. A en Càstor Pérez li toca aportar la seva experiència. Per fer-ho curt, direm que s'inicia dins del món de l'havanera l'any 1.972, formant part del grup Port-Bo històric. Del 76 al 93 n'és el director artístic d'aquest grup. A partir de l'any 1.995 forma el grup Duet, amb en Fonso Carreras. ...I unes quantes coses més.

Experiència i renovació generacional. Respecte per la tradició i desig d'innovació. Rigor i festa. Espontaneïtat i acurament. Instrumentació elaborada. Només cal la presència de l'inspiració per arrodonir una trovada memorable.

Escoltar "Habaneras de Cádiz" Escoltar "los Indianos"

 



bottom

Fet amb Joomla!. per Bibi. Millor amb Firefox.